Com un caçador seguint petjades
com un saurí buscant aigua
guiat només per l’ instint
Aliè als comentaris
deixant de vegades el camí
sempre ha estat així
i he decidit no decidir...
Divendres al vespre, fa 20 minuts que estem atrapats al cotxe,
i com nosaltres, infinites files de llums vermells frisant per canviar-se inútilment de carril
Quantes converses avorrides, discussions acarnissades
i pensaments prohibits succeint al mateix temps.
Però aquí dins ningú diu res i és millor així.
Saps que tens un amic quan el silenci no pesa.
Estic molt cansat, els ulls se’m tanquen,
sento sirenes llunyanes d’ambulància abans de perdre la consciència
Vull viure en un lloc on l’àmbar del semàfor signifiqui frena enlloc d’accelera
on no senti una mà invisible empenyent-me
sense cels retallats