Quan has tocat el cel
i sents a prop l'infern
camines sense fe, sense destí,
sense saviesa.
Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels
és l'única forma que tens de continuar.
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem rere rostre indiferent.
Però cou i ens fa sentir que hi tornarem.
Trencar aquest desencert
comença en un mateix.
Tornem a les arrels,
als somnis que ens van veure néixer.
És temps de ser valents,
és temps de ser conscients
que cal cor i cervell,
i no volem perdre ningú
en aquest camí.
Tornarem a ser grans...
Rere els núvols hi ha un sol tan gran
que mai ningú no es pot amagar.
Rere els dubtes hi ha la veritat,
creu-me, tenim futur.
Tornarem a ser grans...