Passejo pels carrers blaus,
i no són blaus.
Dic adéu a l’estanquer,
i no hi ha estanc.
Em miro en llunes de cristall,
i tot és opac,
robo la poma d’un pomer,
I no hi ha l’Adam.
Diuen que aquí al poble del costat
els hiverns són suaus i no tant llargs,
i que les flors del mal se n’hi van volant.
No hi ha ambre ni vermell,
sols hi ha el verd.
No hi ha ordre ni concert,
tot és permès.
Hi voleien els ocells,
i no està cobert.
Busco pis per compartir,
però no sé cosir.
Fins quan ens tindrem?
a quarts de tot pleguem!
Fins quan ens tindrem?
a quarts de tot pleguem!
A quarts de tot pleguem,
a quarts de tot pleguem,
a quarts de tot pleguem.