La neu de nit té un to més bonic
no hi ha traces, tot és blanc.
D’un regne aïllat del món
en sóc reina en aquest instant.
El vent fereix la nit per dins la tempestat
He acabat fugint tot i que he lluitat.
No els vull a dins, no els vull aquí
Portat molt bé, sempre em deia a mi .
Desat, no ho pot saber ningú.
Ja ho sap algú
Vol volar
El deixo
Ni puc ni ho vull amagar
Vol volar
El deixo anar
ja tant és, ja tant me fa.
És igual el que em puguin dir
Deixa el vent cridar
El fred no m’ha fet mai cap mal a mi.
És curiós com la distancia ho fa tot molt petit
i les pors que em dominaven, per sempre han fugit.
Ara veure el que puc fer,
quin límits jo superaré.
El vent i el mal no son per mi.
Per fi.
Vol volar
El deixo anar
Sóc part de la neu i el vent
Vol volar
El deixo anar
Ja he fet fora aquest turment
Sóc aquí i no em mouran
Deixa el vent cridar
Tinc un poder que va dels cims fins als avencs.
De la meva ànima en surten gels que ni comprenc.
I un pensament sorgeix com un gran dard gelat.
No penso tornar mai,
això ja és el passat
Vol volar
El deixo anar
I com l’alba jo creixeré
Vol volar
El deixo anar
Ja no em portaré bé
Sóc aquí
S’alça un nou matí
Deixa el vent cridar
El fred no m’ha fet mai cap mal a mi.