Era la turista del carrer que jo vaig voler fotografiar
No era guapa crec que era eslava
Crec que portava unes hores perduda dins el seu mapa
Vaig convidar-la a fer un cafè com algú va fer quan jo era a Praga
Però la conversa era impossible , una mica freda
Vaig dibuixar-li el meu carrer, la plaça i el metro i el Tibidabo
Però era inútil, deia coses ben estranyes :
Digue'm com se diu un raig de sol,
una platja deserta, el vent vora el mar
¿Com se diu "convido jo"? ¿Com se diu "ho sento, però hauria de marxar"?
Era la turista del cafè que potser vaig saber entretenir
Ara més guapa, segur que era eslava
Segur que neixia una cosa estranya entre nosaltres
Vaig inspirar-me improvitzant tot una mímica de gestos
"Tú ets aquí i cap amunt la ciutat s´acaba"
"Si vols pujem aquest carrer i entendràs on és el mar
veuràs que no és tan gran la ciutat "
No sé ón m´estic ficant
Un altre cop aquest carrer però els dos sabem que això ara ja no importa
Digue'm com se diu un raig de sol,
una platja deserta, el vent vora el mar
¿Com se diu "convido jo"? ¿Com se diu "ho sento, però hauria de marxar"?
Somriu quan jo li prenc la mà i sento que torno a improvitzar
I ens donem un petó que acaba de matinada
Vaig ser feliç fins l´endemà, però ella no hi era al despertar
I ara sóc jo qui es troba perdut en el seu mapa
Digue¡m com se diu un raig de sol,
una platja deserta, el vent vora el mar
¿Com se diu "convido jo"? ¿Com se diu "ho sento, però hauria de marxar"?
