Un vell puja una senda
del poble a la muntanya
i la senda dia a dia
es fa més curta i mes amarga
respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops
ni esclata-sangs ni margallons
ni figueres de pala ni una trista sargantana.
Un vell puja una senda
del poble a la muntanya
i la senda dia a dia
es fa més curta i més amarga
respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons
ni sibarites del cannabis tampoc
ara estan fent hores extra
per pagar-se la hipoteca.
Ja fa temps que no plou
i els caragols ja no pasturen
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, colpeja fort!
Un vell puja una senda
trencada i derruïda
i com més camina
més renega de la vida
i blasfema i s'enrecorda de la guerra.
Pels camins de pols
xeringues i preguntes,
els barrancs es trequen
i els ullals desapareixen
i els marges ploren,
les pedres ploren.
Tots els pous s'han farcit de sal
i els diners han canviat de mans
i els marges ploren
i el fills se'n van del ploble.
Ho hem gastat tot en la sembra
i ara no podem regar
i ara que hem de sobreviure
som imprevisibles, colpeja fort!
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Garbell de temps,
parany a la memòria
el timó no brota
el desert s'acosta
colpeja fort companya, colpeja!
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
I ara que hem de sobre viure
som imprevisibles colpeja fort.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Ens mantindrem fidels a aquest poble.
ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
I ara que hem de sobre viure
som imprevisibles colpeja fort.
